Sèpia amb pèsols, tot un clàssic

Som-hi !!! Sèpia amb pèsols del Maresme. Recepta de la biblia de la Ruscalleda:

3/4 de sèpia

1 kilo de pèsols bons

ceba

tomàquet

all

julivert

Posar la sèpia (tallada a troços de 2×2 cm) a la cassola amb una mica d’oli i cubrir-la d’aigua. Deixar reduir l’aigua, aproximadament uns 15 minuts, així la sèpia s’estova. Afegir-hi la seva ben trinxada i deixar que es sofregeixi duran 12 minutets. Afegir el tomàquet trinxat i deixar que es confiti (3 minuts). Afegir els pèsols, remenar una mica i afegir aigua, sense cobrir-los, bullir 5 minuts i afegir una picada d’all i julivert amb una mica de farina i aigua. Deixar reposar 3 minuts i llestos . Per llepar-se els dits. Els pèsols comprarts a la parada de verdura del Maresme del mercat de Vic, a la Plaça Santa Teresa, una micona cars 4,5 € 350 gr tot i pelats, no eren massa dolços però suposo és perque encara no és temporada, però val la pena.

Ho varem acompanyar amb el Temptació de la Catalunya Nord, bona combinació.

Apali

MARTA

Anuncis

Cap de setmana gastonòmic: cuixes d’ànec amb suc i sacher

Apalii, cada cop  Quim i jo ens cuidem més, ens posarem com bacons !!!  Cuixes d’ànec amb suc i sacher !!!

Les cuixes bones però massa fortes(pot ser no ens venia de gust un menjar tant contundent…) tot i que les varem acompanyar pel nostre preferit : l’Avi Ton de l’Eudald  boníssim per acompanyar un menjar greixós com l’ànec. Sota poso la foto com a proba de com ens cuidem …

 

Però l’estrella de la setmana: el sacher, veieu la foto, uffffffff que bo. El primer pastís que em queda bé, tot de xocolata quina passió !!! amb melmelada de mores per dins. Us poso la recepta que vaig treure d’internet però no sé d’on, porta una mica de feina però val la pena si us agrada el dolç.

Ingredients:
130 g. de Mantega,
110 g. de Sucre glas,
6 ous, separades els rovells de les clares,
130 g. de xocolata negra per postres o Cobertura de xocolata,
100 c.c. de nata líquida,
130 g. de Farina,
1 culleradeta de Llevat,
1 culleradeta d’extracte de vainilla (opcional),
3 / 4 de pot de melmelada de Albercoc (d’uns 400 g.).

Per al glacejat:
130 g. de xocolata negra o cobertura,
100 c.c. de nata líquida.

mètode
: 1) Batre la mantega amb el sucre glacé fins que estigui cremosa. Afegir els rovells i la vainilla i seguir batent. Incorporar la xocolata fosa al bany maria (o al microones) amb la nata i barrejar a fons. Seguidament afegir les clares muntades a punt de neu juntament amb el sucre (110 gr.) I finalment incorporar la farina barrejada amb el llevat i tamisada.
2) Preescalfeu el forn a 180 º C.
3) Untar amb mantega un motlle rectangular o Redondo i empolvorar amb farina (també es pot folrar amb paper antigreix). Posar la barreja i posar al forn durant 30-40 minuts aproximadament, fins que estigui pujat i lleugerament esquerdat.
4) Deixar temperar i treure del motllo. Quan estigui gairebé fred, escalfar la melmelada fins que estigui líquida i cobrir el pastís amb ella (recomano punxar la superfície del pastís amb una forquilla perquè abosrba millor la melmelada). Deixar refredar.
5) Fondre la xocolata amb la nata i barrejar a fons fins que estigui llis i molt brillant. Si cal, afegir una mica de mantega per donar més brillantor.
6) Cobrir el pastís amb el glacejat i deixar refredar. No necessita decoració alguna, si no és el seu nom escrit també en xocolata. El seu propi brillantor és la seva major atractiu.
Deixar reposar fins al dia següent.
NOTA: Aquest pastís es congela perfectament. Es pot tallar en quadrats petits, de manera que s’aconsegueixen uns bonics pastissets de mos, molt adequats per a berenars i festes.

Magret d’ànec amb sanfaina

Una altra recepta del llibre de la Ruscalleda, totes surten bones. El darrer dissabte: magret d’ànec amb sanfaina. Comprem un magret per dues persones, nosaltres el varem comprar a l’Area de Guisona, molt tendre i fresc, el fregim sense oli pel cantó de la pell i el tombem un parell de minutets, reservar. Després anem per la sanfaina: ceba, tomàquet per un cantó, després carbassó i esbergínia per un altre i pebrot vermell i vert per un altre, quan està tot ben fregidet ho ajuntem i ja tenim la sanfaina. També es pot comprar feta però no té gràcia i, segur, que no té el mateix gust. Per acabar una reducció de vi ranci amb el greix que ha deixat l’ànec. Tallem el magret en trocets petits i el reescalfem per emplatar-lo. La reducció per sobre el magret i la sanfaina al costat i… a sucar pa !!.  Com ens han recomanat varies vegades, per un menjar greixos com l’ànec, el què hi va millor és un vi blanc de barrica: el Tretze Roures de l’Espelt, boníssim i realment apropiat pel plat.

Vagi de gust !!

MARTA

Tast de raïm a ca l’Eudald

Avui hem fet una cosa que ens feia molt il·lusió : un tast de raïm a ca l’Eudald Massana. No cal que us digui que ens agraden els seus vins i caves, però a més, l’Eudald, l’Ester i la Natàlia saben transmetre l’amor i la il·lusió per les coses que fan i tenen l’habilitat de fer-te sentir com a casa. Ens han fet llevar aviat: a les 8 del matí tots allà, i, amb la fresqueta d’un matí d’estiu, hem començat a visitar les vinyes: no us podeu imaginar la sensació de tastar el raïm fresquet per la temperatura de la nit, ni quines diferències hi ha de gust i textura entre les diferents varietats : macabeu, xarel·lo, perellada, viogner, petit verdot, cabernet, tempranillo, merlot quines meravelles. Però això no ha acabat aquí: després d’un esmorzar molt ben preparat i de tastar el Cepell blanc, el rosat i el cava família, tocava tastar el most i després most fermentat a 4º i 10º i un rosat , fantàstic. I com a fi de festa: una copeta d’Avi Ton i de Creueta. Fantàstic i absolutament recomanable que només es pot fer just abans de la verema quan el raïm està al seu punt i , per tant, un cop l’any.
Signat
Una fan dels vins i caves de l’Eudald

Cal Maginet en plena Conca de Barberà

Hola a tots, com que teniem que descansar una miqueta i teniem un Smartbox que ens havien regalat, ens varem decidir a visitar els monestirs del Cister (el Smartbox era una “estància cultural”) . Varem escollir un petit hotelet a Vilaverd : Cal Maginet, un hotelet amb poc més de 4 anys amb molts detallets i una decoració preciosa. Ens ho tenien tot preparat: les entrades i una ampolla de vi blanc Clos Montblanc Xipolla a l’habitació (inclosa en el Smartbox).Absolutament recomanable. El sopar: molt senzill però la carta de vins va ser la sorpresa : tots eren de la Conca de Barberà, fantàstic i felicitats per la iniciativa. Si voleu conèixer una mica més aquest preciós hotelet i aprofitar les rutes del Cister o del vi de la zona aquí teniu el link http://www.calmaginet.cat/, fantàstic per un cap de setmana. Disfruteu. MARTA

Apaguem el llum

Ha arrivat l’hora, després de 3 anys i mig, tanquem el llum de la nostra petita botiga. Diumenge 7 l’Esperit de Vic deixarà d’existir. Han estat uns pocs anys però intensos, de treball, d’aprenentatge, de patiment però també d’alegries i satisfaccions. La nostra petita botiga que més d’un ens heu dit que us agradava molt, s’ha apagat del tot.

Només podem agraïr-vos la vostra ajuda, especialment a aqueslls cellers que han vingut a Vic a fer tastos a la botiga, i que ens han ensenyat a estimar i a conèixer una mica més aquest meravellós món del vi català.

Seguirem endavant amb l’Esperit de poder algun dia, a Vic, tornar a tenir un espai pel vi i el cava català. Prenguem-nos-ho com un parèntesi, com aquells que es prenen un any sabàtic , en aquest cas involuntari.

La llum s’apaga però sempre hi ha una porta oberta, com la de la fotografia extreta del blog Ciutadà K.

Seguirem amb el blog pels qui ens vulguin llegir. I seguirem disfrutant del vi català en els nostres sopars.

Gràcies a tots
MARTA i QUIM

Salmó a la taronja

Ahir per sopar: salmó a la taronja, una recepta facilíssima i ràpida amb resultats sorprenents, realment bona.

No sabíem que fer per sopar, així que vaig recórrer a clubdecuines.cat i posant al buscador : peix+2on plat+menys de 3 minuts = surten vàries receptes interessants. En aquest cas només cal salmó, un grapat de pinyons, un grapat de pipes pelades, dues taronges, una llimona i una cullerada de sucre. El resultat és sorprenentment bo. Podeu veure la recepta aquí. Com que teníem escalivada casolana en varem acompanyar el plat amb una mica, tot i que no era el millor complement pel plat de salmó. Amb el que sí que vàrem encertar és amb el vi : Duc de Foix Chardonnay fresquet, ens vàrem acabar l’ampolla, un criança del Penedès a 5,50 €. Vagi de gust !!

www.vinscatalans.cat