Fixeu-vos-hi bé : la plaça de Vic sempre sorpren i més si està fet de Clics de Playmobil. És l’aparador de la botiga Sony Center al carrer e Gurb i representa el Mercat de Música Viva. És una preciositat : el tècnic de so, el camió els músics, el camió de la neteja, els músics i tot el públic amb les mans aixecades, darrera hi han posat una foto de la plaça, una passada. Felicitats als que han tingut la pensada, realment crida l’atenció.
MARTA
Ha arrivat l’hora, després de 3 anys i mig, tanquem el llum de la nostra petita botiga. Diumenge 7 l’Esperit de Vic deixarà d’existir. Han estat uns pocs anys però intensos, de treball, d’aprenentatge, de patiment però també d’alegries i satisfaccions. La nostra petita botiga que més d’un ens heu dit que us agradava molt, s’ha apagat del tot.
Només podem agraïr-vos la vostra ajuda, especialment a aqueslls cellers que han vingut a Vic a fer tastos a la botiga, i que ens han ensenyat a estimar i a conèixer una mica més aquest meravellós món del vi català.
Seguirem endavant amb l’Esperit de poder algun dia, a Vic, tornar a tenir un espai pel vi i el cava català. Prenguem-nos-ho com un parèntesi, com aquells que es prenen un any sabàtic , en aquest cas involuntari.
La llum s’apaga però sempre hi ha una porta oberta, com la de la fotografia extreta del blog Ciutadà K.
Seguirem amb el blog pels qui ens vulguin llegir. I seguirem disfrutant del vi català en els nostres sopars.
Gràcies a tots
MARTA i QUIM
Avui és un dia d’aquells en els que els de Google ens obsequien amb un dibuixeels trobo absolutament genials.Com que avui és el 189è aniversari del naixement del pare de la genètica, en Gregor Mendel,al matí m’he tobat amb aquesta pesolada. Xula, eh? millor serien si fossin de LLevaneres i saltejadets. Mhhhh em fan venir a la memòria que la genètica va ser l’assignatura més complicada per a mi junt amb la microbiologia, però continuo menjant pèsols. Vinga, va una recepta de pèsols : pèsols amb menta, tripa de bacallà i botifarra negra del club de cuines
Vagi de gust
MARTA
Quantes coses no veiem i hi passem cada dia per davant. Davant, darrera, al terra o al cel, sempre hi ha coses per descobrir, llocs bonics on aturar-se uns instants: edificis, paisatges, olors… Vic fa olor d’espígol, ara han plantat espígol arreu ( a Solsona se’n diu barballó, ho recordo quan n’anavem a recollir per fer-ne una catifa al carrer per Sant LLorenç, quan n’eren les festes). Acompanyat d’espígol, i en perfecta harmonia de colors, he vist aquest grafiti. És magnífic, els pisos que hi ha al davant en poden fruïr cada dia. Felicitats al seu autor anònim per donar-nos aquest moment d’extasis cromàtic. Absolutament fantàstic.
Badeu una mica i veureu coses sorprenents
Hem passo hores a la carretera, quan no hi ha un accident, hi han obres, i, si no, simplement, colapse. Per 42 Km, com el darrer dilluns, vaig estar 2 hores. Fem càlculs:
Matins de casa a la feina : 50 minuts diaris x 5 dies = 250 minuts, si tinc sort i no hi ha cap accident o cotxe averiat.
Tardes (conto aquesta setmana que ha estat històrica): dilluns 120 minuts, dimarts 105 minuts, dimecres 105 minuts més, dijous 65 minuts i divendres , com que vaig sortir més aviat, 45 minuts , total tardes : 520 minuts
TOTAL : 770 minuts = 12,83 hores !!! a la carretera, dins al cotxe en una setmana només per anar a la feina, va la setmana passada va ser especial pel trànsit, en condicions normal”només” són 9.58 hores. Fantàstic !!!
Bé, sort que hi han coses gracioses com veure segons quins camions: aquest de la fotografia em va agradar per la claretat : “Germans Casanova, traginers” clar i català, són germans i traginen coses, no són transportistes, són traginers. Deixant a part que la paraula “traginer” és molt maca, dona la sensació que aquests dos germans ho han posat per dignitat professional, amb orgull, m’encanta.
Ara em falta caçar altres coses memorables que he vist: una furgoneta d’una empresa que arregla ascensors que es diu “Kony” ( llegiu-ho com volgueu ;D) o una altra empresa de retolació molt original que es diu “Mano de Santo”.
Després de sentir les notícies de la radio 3 vegades, només em queda pendre’m les coses amb humor i intentar trobar coses gracioses.
Uis aquest blog s’està convertint en un calaix de sastre de coses que m’agraden o em passen, mira que bé. Suposo que hi deu haver mils de blogs que parlen dels dibuixets del Google. Però, mira a partir d’ara posaré aquí els que més m’agradin així em quedaran recollidets. Avui és maquíssim ple de color i dibuixets alegres, veig que l’autor és el dibuixant i autor japonès Murakami. Quina meravella, aquests de Google són uns genis.
BLOG DE L'ESPERIT DE VIC 