Sopa torrada amb pelotilles mhhhhh

Vinga avui, una recepta fàcil típica de Vic: la sopa torrada amb pelotilles.

1 litre de caldo, pot ser de brick, avui ‘hi ha arreu i bons

pa torrat al forn, a tots els forns de Vic en venen

pelotilles , en trobareu a totes les tocineries de Vic, si no, les podeu fer fàcilment com si fessiu la pilota de Nadal però en petit : carn, ou, farina de galeta, ou i all

Fregiu les pelotilles a la paella. Mentrestant, feu bullir el caldo i afegiu-hi el pa. Deixeu bullir uns 10 minuts i afegiu les pelotilles 5 minuts més. Ja està, un plat contundent de cullera per un dia de fred. Boníssim per agafar calor. Una variant: un cop fet molinar-ho tot, però no ens agrada massa aquesta.

Bé, això si, heu d’evitar utilitzar plats horrorosos d’Arcopal com els que té en Quim.

Apali, disfruteu

MARTA

Un “núvol” a la samarreta d’en Quim

Avui en Quim fa anys, uns quants ja, ;D. Li he regalat una samarreta amb un núvol, des dels blogs, amb les coses que més li agraden. Us poso un enllaç per fer-ne, no sé d’on el vaig treure però és molt maco, poses els noms de coses i et fa la composició, hi ha moltíssimes possibilitats i us pot servir per fer portades de treballs o samarretes originals com aquesta. El link és aquí .

Com no podia ser d’una altra manera, ho hem celebrat amb una paella, aquesta vegada de bacallà i cigrons, boníssima.

 

Mercat de Música Viva de Vic 2011, tres petites meravelles

Aquest cap de setmana, cap al MMVV uf ja fa anys que ho fan, 23 !!!. Passejant hem vist 3 petites meravelles:

– El grup la Iaia de Vic: com diuen alguns, jugaven a casa, fantàstics. LLàstima que la sonoritat de la Plaça no va fer justícia a la vostra música.Tothom diu que prometen, i tant !!! Portaven una claca local important (totes les iaies, segur). Van guanyar el concurs l’any passat. En sentirem a parlar.

– I el dissabte: Achilifunk & Esenmble Taller de Músics: una barreja de rumba i funk, o sigui, de Peret i Fundació Toni Manero ;D.Els peus no es podien estar quiets !! Espanyol, català i caló. Una barreja fantàstica per un dissabte a la nit. La foto es meva en un moment del concert.

– I avui diumenge al matí Andrea Motis & Joan Chamorro Grup: jazz i swing a la Plaça de la Catedral plena de gent. La veu d’aquesta noia de 14 anys, l’Andrea, és prodigiosa, sembla que hagi nascut per cantar jazz. Una altra meravella.

Podeu escoltar tastos d’aquestes músiques a MMVV també per Spotify.

Signaré la crònica com els de TV3: Marta Celma, Esperit de Vic, Vic

 

Belat, garrut i sumoll els candidats a varietats autòctones del Penedès

Avui he vist aquesta entrada de vadevi.cat http://www.vadevi.cat/article/reportatges/2547/cap/raim/negre/propi/penedes.html que m’ha interessat, varietats autòctones que s’estan intentant recuperar al Penedès: el Belat, el garrut i el sumoll. M’agraden aquestes iniciatives!! i, a més, m’inciten a apendre més. He buscat informació sobre el Belat, resulta que Albet i Noya té un vi anomenat així perque és un monovarietal. De moment amb una producció petitona de 252 ampolles segons indiquen a la seva web. Us en poso la nota que té Albet i Noya a la seva web, uf quines ganes de tastar-lo:

Criança
16 mesos en barrica nova de roure francès..

Nota del enolèg
El Belat és la primera varietat fruit del projecte de recuperació de varietats antigues que hem portat a terme a Albet i Noya des de l’any 1999.
El seu ADN indica que és autòctona i única, és la que identificàvem amb el Numero 2 (negre), i de la que no en disposarem nomes que d’unes 300 a 500 ampolles de cada collita fins el 2015 o 2016. Belat ve de velat i significa quelcom que estava cobert per un vel – en aquest cas pel vel del temps- i dóna un vi que recorda molt els Sumolls i els Pinot Noirs, (borgonya) sense una gran capa de color, però amb uns aromes molt fins de tabac de pipa, mentolats, una estructura tànnica vellutada dolcenca que dóna el gust fresc i elegant dels grans vins. L’’estada en barrica li acaba de donar el segell que té un vi del més alt nivell.

MARTA
http://www.vinscatalans.cat (en periode d’exedència ;D)
Esperit de Vic (any sabàtic)

Apaguem el llum

Ha arrivat l’hora, després de 3 anys i mig, tanquem el llum de la nostra petita botiga. Diumenge 7 l’Esperit de Vic deixarà d’existir. Han estat uns pocs anys però intensos, de treball, d’aprenentatge, de patiment però també d’alegries i satisfaccions. La nostra petita botiga que més d’un ens heu dit que us agradava molt, s’ha apagat del tot.

Només podem agraïr-vos la vostra ajuda, especialment a aqueslls cellers que han vingut a Vic a fer tastos a la botiga, i que ens han ensenyat a estimar i a conèixer una mica més aquest meravellós món del vi català.

Seguirem endavant amb l’Esperit de poder algun dia, a Vic, tornar a tenir un espai pel vi i el cava català. Prenguem-nos-ho com un parèntesi, com aquells que es prenen un any sabàtic , en aquest cas involuntari.

La llum s’apaga però sempre hi ha una porta oberta, com la de la fotografia extreta del blog Ciutadà K.

Seguirem amb el blog pels qui ens vulguin llegir. I seguirem disfrutant del vi català en els nostres sopars.

Gràcies a tots
MARTA i QUIM

Valor Afegit: Catalunya grans vins, poc màrqueting

Fa uns dies vaig veure el programa VALOR AFEGIT, sempre interessant, parlaven dels vins catalans : grans vins, poc màrqueting, aprofritant la visita del Miller.

De l’entrevista d’en Miller i del reportatge m’ha cridat l’atenció això:

La recomanació d’en Miller als cellers : “Ser fidels a les varietats de les seves vinyes, a no buscar-ne d’extranyes, que se centrin a fer allò que saben fer, tan bé com puguin”. I l’afirmació següent : “Catalunya És la zona del món on es beuen més vins de fora que vins propis, els crítics no entenen com els catalans menystenen els seus vins quan són uns productes que estan a l’alçada de les millors regions vinícoles del món. Recomanen fer l’esforç de tastar-los per a conèixer-los de debó”. Tela, no?

Mireu el reportatge sencèr, val la pena aquí

www.vinscatalans.cat