Sopa torrada amb pelotilles mhhhhh

Vinga avui, una recepta fàcil típica de Vic: la sopa torrada amb pelotilles.

1 litre de caldo, pot ser de brick, avui ‘hi ha arreu i bons

pa torrat al forn, a tots els forns de Vic en venen

pelotilles , en trobareu a totes les tocineries de Vic, si no, les podeu fer fàcilment com si fessiu la pilota de Nadal però en petit : carn, ou, farina de galeta, ou i all

Fregiu les pelotilles a la paella. Mentrestant, feu bullir el caldo i afegiu-hi el pa. Deixeu bullir uns 10 minuts i afegiu les pelotilles 5 minuts més. Ja està, un plat contundent de cullera per un dia de fred. Boníssim per agafar calor. Una variant: un cop fet molinar-ho tot, però no ens agrada massa aquesta.

Bé, això si, heu d’evitar utilitzar plats horrorosos d’Arcopal com els que té en Quim.

Apali, disfruteu

MARTA

Anuncis

Un “núvol” a la samarreta d’en Quim

Avui en Quim fa anys, uns quants ja, ;D. Li he regalat una samarreta amb un núvol, des dels blogs, amb les coses que més li agraden. Us poso un enllaç per fer-ne, no sé d’on el vaig treure però és molt maco, poses els noms de coses i et fa la composició, hi ha moltíssimes possibilitats i us pot servir per fer portades de treballs o samarretes originals com aquesta. El link és aquí .

Com no podia ser d’una altra manera, ho hem celebrat amb una paella, aquesta vegada de bacallà i cigrons, boníssima.

 

Un aparador sorprenent : el MMV fet de Clics de Playmobil

Fixeu-vos-hi bé : la plaça de Vic sempre sorpren i més si està fet de Clics de Playmobil. És l’aparador de la botiga Sony Center al carrer e Gurb i representa el Mercat de Música Viva. És una preciositat : el tècnic de so, el camió els músics, el camió de la neteja, els músics i tot el públic amb les mans aixecades, darrera hi han posat una foto de la plaça, una passada. Felicitats als que han tingut la pensada, realment crida l’atenció.

MARTA

Apaguem el llum

Ha arrivat l’hora, després de 3 anys i mig, tanquem el llum de la nostra petita botiga. Diumenge 7 l’Esperit de Vic deixarà d’existir. Han estat uns pocs anys però intensos, de treball, d’aprenentatge, de patiment però també d’alegries i satisfaccions. La nostra petita botiga que més d’un ens heu dit que us agradava molt, s’ha apagat del tot.

Només podem agraïr-vos la vostra ajuda, especialment a aqueslls cellers que han vingut a Vic a fer tastos a la botiga, i que ens han ensenyat a estimar i a conèixer una mica més aquest meravellós món del vi català.

Seguirem endavant amb l’Esperit de poder algun dia, a Vic, tornar a tenir un espai pel vi i el cava català. Prenguem-nos-ho com un parèntesi, com aquells que es prenen un any sabàtic , en aquest cas involuntari.

La llum s’apaga però sempre hi ha una porta oberta, com la de la fotografia extreta del blog Ciutadà K.

Seguirem amb el blog pels qui ens vulguin llegir. I seguirem disfrutant del vi català en els nostres sopars.

Gràcies a tots
MARTA i QUIM

Un graffiti amb olor d’espígol

Quantes coses no veiem i hi passem cada dia per davant. Davant, darrera, al terra o al cel, sempre hi ha coses per descobrir, llocs bonics on aturar-se uns instants: edificis, paisatges, olors… Vic fa olor d’espígol, ara han plantat espígol arreu ( a Solsona se’n diu barballó, ho recordo quan n’anavem a recollir per fer-ne una catifa al carrer per Sant LLorenç, quan n’eren les festes). Acompanyat d’espígol, i en perfecta harmonia de colors, he vist aquest grafiti. És magnífic, els pisos que hi ha al davant en poden fruïr cada dia. Felicitats al seu autor anònim per donar-nos aquest moment d’extasis cromàtic. Absolutament fantàstic.

Badeu una mica i veureu coses sorprenents

www.vinscatalans.cat

Can Furriols, passejant per Vic el dia de Sant Joan

Bon dia de Sant Joan !!! Avui fa un dia preciós amb una mica de fresqueta. Mireu com ha quedat l’antic edifici de Can Furriols al Passeig de Vic. és un edifici antic que dona a la Plaça i al Passeig. La part de la Plaça encara no està acabada, però la del Passeig la varen inaugurar fa uns mesos. La decoració exterior la va fer l’artista osonenc Josep Vernis, preciosa , no? Magníficament integrada a l’entorn però amb un toc modern, veritablement original, un regal per la vista i en contrast amb l’antiga font que hi ha al davant. Can Furriols era una antiga ferreteria del 1863 que van atendre 5 generacions d’una mateixa família,  estava a la Plaça de Vic, plena de caixes i caixetes, algú va fer fotografies de l’ enderroc que es va fer, les podeu veure aquí o si voleu veure com era la botiga cliqueu aquí. Era d’aquelles botigues que m’agraderia tenir: fusta, prestatgets, petits aparedors, magnífic llàstima que estiguin desapareixen com la Pastisseria Roure o la Manubens on venien carmels, la primera ara és una cadena de roba de nens petits i la segona un banc, no han conservat res del què hi havia, quina pena.

Per cert, ahir ens varem beure un cava de Mas Tinell Cristina Gran Reserva, fantàstic.

Que tingueu un bon dia

www.vinscatalans.cat