Aquest cap de setmana hem fet tot un clàssic: cloïsses a la marinera. Una mica improvisades: cloïsses d’oferta de la Sirena (no és que sigui fan de la Sirena, però és pràctic), un tomàquet, all, ceba, un got de vi blanc i un got d’aigua, sal i oli. Vaig fer un sofregit amb la ceba, l’all i el tomàquet, un cop a punt, hi vaig tirar les cloïsses, sense descongelar (segons em va dir la dependenta) i vaig tapar-ho. Als 3 minuts vaig tirar el got de vi i als 2 minuts següents el got d’aigua. El julivert picadet a darrera hora. Boníssimes !!! molt bàsiques però el resultat va ser molt bo. Uis oblodava que hi vaig tirar una mica de pebre mòlt !!!
Per si no teniu ganes d’experimentar amb les meves provatures, podeu trobar una recepta professional a “las recetas de mamà”, d’on he tret la fotografia.
No varem encertar tant amb el vi: el Claudia de Vallformosa, una mica massa “pastoset” pel meu gust, massa dolcet. Un vi que no em va sorpendre, ja m’esperava el què hi vaig trobar. És un perellada-muscat, d’un color pàl·lid molt clar. No sé perque els vins de Vallformosa els trobo molt clàssics, però aquesta és la opinió d’una que no hi enten massa en el tema. De totes maneres, hi anava força bé amb les cloïsses, particularment potser crec que hi hagués anat millor un vi una mica més sèc.
Vagi de gust !!
BLOG DE L'ESPERIT DE VIC 