Fondue de carn

Ara fa dies que no la fem: una fondue de carn. El Quim té moltes virtuds, però té un defecte: no li agrada el formatge, és pert tot un món increible de sabors i textures, així que hem de fer una fondue de carn, però en tenim la mà trencada. És un plat no massa car i fàcil de preparar. Primer : tireu a l’oli, d’oliva es clar, el de blat de moro es crema abans, un gra d’all i unes herbes lligades i poseu la caçoleta al foc perque es vagi escalfant. Per les salses: faig una mahonesa amb el pimer : 2 parts d’oli 1 part de llet i una mica de sal, la divideixo en 3 parts. En una d’elles hi afegeixo curry en polç, a l’altre pebre vermell dolç i el darrer hi poso un all i torno a triturar per fer all i oli. Una altra versió és afegir-hi tàperes i cogombrets. Per les carns : mhhh la xistorra sense salsa queda boníssima, el pollastre amb el curry i després, vedella, llom i salsitxa. A vegades també ens fem una mica de patata que anem fregint a la fondue. Bé un sopar lent per degustar un bon vi, apte per l’hivern però que es pot menjar també ara. Us poso un enllaç del gremi de carnissers aquí , d’on he tret la fotografia i on també hi trobareu la recepta. No cal saber cuinar i teniu un sopar ideal per 4 persones o 2, per vi negre ( català) i que podeu acompanyar d’una bona amanida. Vagi de gust.
MARTA