Com els nens : guerra d’aigua a la festa major de Castellar

Avui ens hem apuntat a la guerra d’aigua a Castellar, una de les activitats de la festa major. Els de samarreta vermella contra els de samarreta blanca, tirant-nos globus i aigua per tot arreu. Els bombers volutaris ja portaven una bona estona omplint globus però després han agafat les mànegues i ens han ruxat a tots. Alguns han anat a parar als contenidors plens d’aigua. Mireu la Júlia amb el seu tiet en Quim, anava xopa!!! Ens hem quedat tots ben fresquests. Això demostra que, amb poc pressupost i en un any sense sequera, es poden fer moltes coses i molt divertides. L’any que ve ens hi apuntem segur però anirem més preparat: pistoles d’aigua i galledes!!!

 

Belat, garrut i sumoll els candidats a varietats autòctones del Penedès

Avui he vist aquesta entrada de vadevi.cat http://www.vadevi.cat/article/reportatges/2547/cap/raim/negre/propi/penedes.html que m’ha interessat, varietats autòctones que s’estan intentant recuperar al Penedès: el Belat, el garrut i el sumoll. M’agraden aquestes iniciatives!! i, a més, m’inciten a apendre més. He buscat informació sobre el Belat, resulta que Albet i Noya té un vi anomenat així perque és un monovarietal. De moment amb una producció petitona de 252 ampolles segons indiquen a la seva web. Us en poso la nota que té Albet i Noya a la seva web, uf quines ganes de tastar-lo:

Criança
16 mesos en barrica nova de roure francès..

Nota del enolèg
El Belat és la primera varietat fruit del projecte de recuperació de varietats antigues que hem portat a terme a Albet i Noya des de l’any 1999.
El seu ADN indica que és autòctona i única, és la que identificàvem amb el Numero 2 (negre), i de la que no en disposarem nomes que d’unes 300 a 500 ampolles de cada collita fins el 2015 o 2016. Belat ve de velat i significa quelcom que estava cobert per un vel – en aquest cas pel vel del temps- i dóna un vi que recorda molt els Sumolls i els Pinot Noirs, (borgonya) sense una gran capa de color, però amb uns aromes molt fins de tabac de pipa, mentolats, una estructura tànnica vellutada dolcenca que dóna el gust fresc i elegant dels grans vins. L’’estada en barrica li acaba de donar el segell que té un vi del més alt nivell.

MARTA
http://www.vinscatalans.cat (en periode d’exedència ;D)
Esperit de Vic (any sabàtic)

Cal Maginet en plena Conca de Barberà

Hola a tots, com que teniem que descansar una miqueta i teniem un Smartbox que ens havien regalat, ens varem decidir a visitar els monestirs del Cister (el Smartbox era una “estància cultural”) . Varem escollir un petit hotelet a Vilaverd : Cal Maginet, un hotelet amb poc més de 4 anys amb molts detallets i una decoració preciosa. Ens ho tenien tot preparat: les entrades i una ampolla de vi blanc Clos Montblanc Xipolla a l’habitació (inclosa en el Smartbox).Absolutament recomanable. El sopar: molt senzill però la carta de vins va ser la sorpresa : tots eren de la Conca de Barberà, fantàstic i felicitats per la iniciativa. Si voleu conèixer una mica més aquest preciós hotelet i aprofitar les rutes del Cister o del vi de la zona aquí teniu el link http://www.calmaginet.cat/, fantàstic per un cap de setmana. Disfruteu. MARTA

Apaguem el llum

Ha arrivat l’hora, després de 3 anys i mig, tanquem el llum de la nostra petita botiga. Diumenge 7 l’Esperit de Vic deixarà d’existir. Han estat uns pocs anys però intensos, de treball, d’aprenentatge, de patiment però també d’alegries i satisfaccions. La nostra petita botiga que més d’un ens heu dit que us agradava molt, s’ha apagat del tot.

Només podem agraïr-vos la vostra ajuda, especialment a aqueslls cellers que han vingut a Vic a fer tastos a la botiga, i que ens han ensenyat a estimar i a conèixer una mica més aquest meravellós món del vi català.

Seguirem endavant amb l’Esperit de poder algun dia, a Vic, tornar a tenir un espai pel vi i el cava català. Prenguem-nos-ho com un parèntesi, com aquells que es prenen un any sabàtic , en aquest cas involuntari.

La llum s’apaga però sempre hi ha una porta oberta, com la de la fotografia extreta del blog Ciutadà K.

Seguirem amb el blog pels qui ens vulguin llegir. I seguirem disfrutant del vi català en els nostres sopars.

Gràcies a tots
MARTA i QUIM

Rostbeaf amb esbergínia

I segueixo amb les receptes de la Ruscalleda per l’estiu: rostbeaf.

Marinar un tall rodó de vedella amb xerès, com que no en tenia hi vaig posar fino i cognac, abans li haurem tirat una mica de pebre i de nou moscada, ho hem de tenir unes 4 hores. Després marquem la peça per totes bandes en una cassola amb oli i llard. La posam al forn 10 min , hi afegim el suc del marinat i 5 minuts més, tota l’estona a 200 ºC. Després ho deixem refredar lentament. Ja tenim el rosteaf llest. Ara anem per les salses:

– Mahonesa d’ou amb 2 cullerades de tàperes, 2 cullerades de suc de llimona, 2 anxoves, 1 llauna de tonyina, sal, pebre i 200 ml d’oli.

– Agafem esbergínia escalivada, sal, pebre, ho triturem amb el turmix i hi afegim all picat ben finet i cebollí.

Montem el plat amb un llit de la salsa de tàperes i el rostbeaf a sobre, al costat una mica d’esbergínia.

Tot fresquet per l’estiu, com el vi : l’Excepció rosat del Castell de Pessillà.

Vagi de gust

MARTA

Mendel i els pèsols

Avui és un dia d’aquells en els que els de Google ens obsequien amb un dibuixeels trobo absolutament genials.Com que avui és el 189è aniversari del naixement del pare de la genètica, en Gregor Mendel,al matí m’he tobat amb aquesta pesolada. Xula, eh? millor serien si fossin de LLevaneres i saltejadets. Mhhhh em fan venir a la memòria que la genètica va ser l’assignatura més complicada per a mi junt amb la microbiologia, però continuo menjant pèsols. Vinga, va una recepta de pèsols : pèsols amb menta, tripa de bacallà i botifarra negra del club de cuines

Vagi de gust

MARTA

Pollastre amb vinagreta i olives

Segueixo amb el llibre de la Ruscalleda i les seves receptes per l’estiu, ara pollastre amb vinagreta i olives, una recepta llarga però molt fàcil de fer. Sofregim una mica de carn salada, després hi posem una ceba tendra i un porro tallat en juliana amb un ramet d’herbes o llaurer. Un cop sofregit, afegim un pollastre tallat a octaus, si pot ser de pagès millor, amb la pell cap a sota i el cobrim amb 600 d’aigua + 600 d’oli + 200 de vinagre de xerès + 200 de xerès ( jo ho vaig fer amb cognac perque no tenia xerès), ho salpebrem. Ho deixem coure 1 hora a foc molt baix ben tapat, després una hora més destapat. I  ja està , s’ha de menjar fred o tebi. Ahhhh les olives sevillanes i les negres s’han d’afegir al montar el plat. Queda boníssim !!!

Bé, amb en Quim estem descobrint que les receptes que ens agraden més són aquelles més senzilles en les que pots detectar el sabor de l’element principal, aquesta mateixa recepta amb ànec? amb tonyina?… sardines? uf promet això.

Ho varem acompanyar amb un Castell de Penissars negre, força bé, amb la calor pot ser hagués anat millor un rosadet.

Bon profit

http://www.vinscatalans.cat ( estem apagats duran uns dies, si voleu contactar amb nosaltres feu-ho per e-mail esperitdevic@gmail.com

Un graffiti amb olor d’espígol

Quantes coses no veiem i hi passem cada dia per davant. Davant, darrera, al terra o al cel, sempre hi ha coses per descobrir, llocs bonics on aturar-se uns instants: edificis, paisatges, olors… Vic fa olor d’espígol, ara han plantat espígol arreu ( a Solsona se’n diu barballó, ho recordo quan n’anavem a recollir per fer-ne una catifa al carrer per Sant LLorenç, quan n’eren les festes). Acompanyat d’espígol, i en perfecta harmonia de colors, he vist aquest grafiti. És magnífic, els pisos que hi ha al davant en poden fruïr cada dia. Felicitats al seu autor anònim per donar-nos aquest moment d’extasis cromàtic. Absolutament fantàstic.

Badeu una mica i veureu coses sorprenents

www.vinscatalans.cat

Tàrtar de bacallà i ganxet

Tot i no sé experts en cuina, ens agrada menjar bé, amb en Quim varem decidir que, si una recepta ens agrada, mereix que sigui escrita en una llibreta de receptes que tenim. Aquesta d’avui s’ho val. Tàrtar de bacallà i ganxet, la vaig treure d’un llibre oblidat que teniem de la Ruscalleda: Cuinar per ser feliç del 2008 de Columna. Una recepta boníssima que varem acompanyar amb cava de l’Eudald Massana Família, vaja un sopar fresquet fresquet.

Aquí va la recepta que és fàcil com totes les que faig:

500 gr bacallà remullat

700 gr de mongetes del ganxet cuites

4 cebes tendres

100 gr d’olives verdes sevillanes

100 gr d’olives negres d’Aragó

4 tomàquets madurs

1 gra d’all i julivert

1 pebrot verd

20o ml d’oli

30 ml de vinagre de Xerès

Una llimona

sal, pebre, mostassa en gra.

Només necessiteu 25 minuts i no cal coure res

1.- Preparar una vinagreta, amb 75 ml d’oli, el suc de la llimona, l’all i julivert picat i també el pebrot pelat i picat molt petit, pebre i un xic de mostassa

2.- Netejar de pell i espines el bacallà i tallar-lo a dauets molt petitets, amanir-lo amb la vinagreta anterior, salar si cal. Posar-ho a la nevera

3.Per altra banda, barregem les mongetes, les cebes tendres tallades molt petites, les olivves negres i les verdes sense pinyols, els tomàquets talladets petits, amanir-ho amb vinagre, oli, sal, pebre i mostassa. Posar-ho a la nevera.

4. Ja estem fantàstic de veritat !!! És com una esqueixada o empedrat a la vegada.

Aprofito per dir-vos que http://www.vinscatalans.cat estarà fora de servei duran uns dies, si necessiteu contactar amb nosaltres ho podeu fer a través del e-mail

Bon estiu

http://www.vinscatalans.cat