Mercat de Música Viva de Vic 2011, tres petites meravelles

Aquest cap de setmana, cap al MMVV uf ja fa anys que ho fan, 23 !!!. Passejant hem vist 3 petites meravelles:

– El grup la Iaia de Vic: com diuen alguns, jugaven a casa, fantàstics. LLàstima que la sonoritat de la Plaça no va fer justícia a la vostra música.Tothom diu que prometen, i tant !!! Portaven una claca local important (totes les iaies, segur). Van guanyar el concurs l’any passat. En sentirem a parlar.

– I el dissabte: Achilifunk & Esenmble Taller de Músics: una barreja de rumba i funk, o sigui, de Peret i Fundació Toni Manero ;D.Els peus no es podien estar quiets !! Espanyol, català i caló. Una barreja fantàstica per un dissabte a la nit. La foto es meva en un moment del concert.

– I avui diumenge al matí Andrea Motis & Joan Chamorro Grup: jazz i swing a la Plaça de la Catedral plena de gent. La veu d’aquesta noia de 14 anys, l’Andrea, és prodigiosa, sembla que hagi nascut per cantar jazz. Una altra meravella.

Podeu escoltar tastos d’aquestes músiques a MMVV també per Spotify.

Signaré la crònica com els de TV3: Marta Celma, Esperit de Vic, Vic

 

Eis vins catalans a Hong Kong

m’agrada, I like, m’agrada la notícia de vadevi.cat .!!! vins catalans al Wine Future de Hong Kong !!! Com sempre allò català és ben apreciat a fora, aquí tenim aquell complexe d’infeioritat que fa que pesem que allò nostre no és prou bo. Com diu aquell : catalans, a l’atac !!! a veure si hauran de venir de fora per dir-nos que ho fem bé !!!
MARTA

Fondue de carn

Ara fa dies que no la fem: una fondue de carn. El Quim té moltes virtuds, però té un defecte: no li agrada el formatge, és pert tot un món increible de sabors i textures, així que hem de fer una fondue de carn, però en tenim la mà trencada. És un plat no massa car i fàcil de preparar. Primer : tireu a l’oli, d’oliva es clar, el de blat de moro es crema abans, un gra d’all i unes herbes lligades i poseu la caçoleta al foc perque es vagi escalfant. Per les salses: faig una mahonesa amb el pimer : 2 parts d’oli 1 part de llet i una mica de sal, la divideixo en 3 parts. En una d’elles hi afegeixo curry en polç, a l’altre pebre vermell dolç i el darrer hi poso un all i torno a triturar per fer all i oli. Una altra versió és afegir-hi tàperes i cogombrets. Per les carns : mhhh la xistorra sense salsa queda boníssima, el pollastre amb el curry i després, vedella, llom i salsitxa. A vegades també ens fem una mica de patata que anem fregint a la fondue. Bé un sopar lent per degustar un bon vi, apte per l’hivern però que es pot menjar també ara. Us poso un enllaç del gremi de carnissers aquí , d’on he tret la fotografia i on també hi trobareu la recepta. No cal saber cuinar i teniu un sopar ideal per 4 persones o 2, per vi negre ( català) i que podeu acompanyar d’una bona amanida. Vagi de gust.
MARTA

Tast de raïm a ca l’Eudald

Avui hem fet una cosa que ens feia molt il·lusió : un tast de raïm a ca l’Eudald Massana. No cal que us digui que ens agraden els seus vins i caves, però a més, l’Eudald, l’Ester i la Natàlia saben transmetre l’amor i la il·lusió per les coses que fan i tenen l’habilitat de fer-te sentir com a casa. Ens han fet llevar aviat: a les 8 del matí tots allà, i, amb la fresqueta d’un matí d’estiu, hem començat a visitar les vinyes: no us podeu imaginar la sensació de tastar el raïm fresquet per la temperatura de la nit, ni quines diferències hi ha de gust i textura entre les diferents varietats : macabeu, xarel·lo, perellada, viogner, petit verdot, cabernet, tempranillo, merlot quines meravelles. Però això no ha acabat aquí: després d’un esmorzar molt ben preparat i de tastar el Cepell blanc, el rosat i el cava família, tocava tastar el most i després most fermentat a 4º i 10º i un rosat , fantàstic. I com a fi de festa: una copeta d’Avi Ton i de Creueta. Fantàstic i absolutament recomanable que només es pot fer just abans de la verema quan el raïm està al seu punt i , per tant, un cop l’any.
Signat
Una fan dels vins i caves de l’Eudald

Una manera diferent de menjar carn picada

Segueixo amb les receptes de la Ruscalleda: ara carn picada. Agafeu 200 gr de carn picada de vedella i 200 de porc, fem una pilota amb 2 ous, sal, pebre, 25 gr d’orellanes, 25 gr de dàtils i 25 de pinyons. Ho barregem bé (tot i que la recepta no ho diu, posau-hi una mica de farina de galeta per donar-li més cos). En una cassola fregim ceba, porro i tomàquet. Ho posem tot en una plata al forn fins que la carn estigui cuita (15 minuts per un cantó i 10 minuts per l’altra). Duran aquests darrers 10 minuts afegiu una taceta d’aigua i una copa de moscatell. Per acabar podeu completar el plat amb una mica de puré de patata.
Bé, què us he de dir, ja veieu la foto: boníssim !! Evidentment amb un vi negre, en aquest cas un pinot noir de Nova Zelanda ( part del stock que ens ha quedat de la botiga, si no hauria estat un de català segur)
Vagi de gust !!!
MARTA

Belat, garrut i sumoll els candidats a varietats autòctones del Penedès

Avui he vist aquesta entrada de vadevi.cat http://www.vadevi.cat/article/reportatges/2547/cap/raim/negre/propi/penedes.html que m’ha interessat, varietats autòctones que s’estan intentant recuperar al Penedès: el Belat, el garrut i el sumoll. M’agraden aquestes iniciatives!! i, a més, m’inciten a apendre més. He buscat informació sobre el Belat, resulta que Albet i Noya té un vi anomenat així perque és un monovarietal. De moment amb una producció petitona de 252 ampolles segons indiquen a la seva web. Us en poso la nota que té Albet i Noya a la seva web, uf quines ganes de tastar-lo:

Criança
16 mesos en barrica nova de roure francès..

Nota del enolèg
El Belat és la primera varietat fruit del projecte de recuperació de varietats antigues que hem portat a terme a Albet i Noya des de l’any 1999.
El seu ADN indica que és autòctona i única, és la que identificàvem amb el Numero 2 (negre), i de la que no en disposarem nomes que d’unes 300 a 500 ampolles de cada collita fins el 2015 o 2016. Belat ve de velat i significa quelcom que estava cobert per un vel – en aquest cas pel vel del temps- i dóna un vi que recorda molt els Sumolls i els Pinot Noirs, (borgonya) sense una gran capa de color, però amb uns aromes molt fins de tabac de pipa, mentolats, una estructura tànnica vellutada dolcenca que dóna el gust fresc i elegant dels grans vins. L’’estada en barrica li acaba de donar el segell que té un vi del més alt nivell.

MARTA
http://www.vinscatalans.cat (en periode d’exedència ;D)
Esperit de Vic (any sabàtic)

Cal Maginet en plena Conca de Barberà

Hola a tots, com que teniem que descansar una miqueta i teniem un Smartbox que ens havien regalat, ens varem decidir a visitar els monestirs del Cister (el Smartbox era una “estància cultural”) . Varem escollir un petit hotelet a Vilaverd : Cal Maginet, un hotelet amb poc més de 4 anys amb molts detallets i una decoració preciosa. Ens ho tenien tot preparat: les entrades i una ampolla de vi blanc Clos Montblanc Xipolla a l’habitació (inclosa en el Smartbox).Absolutament recomanable. El sopar: molt senzill però la carta de vins va ser la sorpresa : tots eren de la Conca de Barberà, fantàstic i felicitats per la iniciativa. Si voleu conèixer una mica més aquest preciós hotelet i aprofitar les rutes del Cister o del vi de la zona aquí teniu el link http://www.calmaginet.cat/, fantàstic per un cap de setmana. Disfruteu. MARTA

Apaguem el llum

Ha arrivat l’hora, després de 3 anys i mig, tanquem el llum de la nostra petita botiga. Diumenge 7 l’Esperit de Vic deixarà d’existir. Han estat uns pocs anys però intensos, de treball, d’aprenentatge, de patiment però també d’alegries i satisfaccions. La nostra petita botiga que més d’un ens heu dit que us agradava molt, s’ha apagat del tot.

Només podem agraïr-vos la vostra ajuda, especialment a aqueslls cellers que han vingut a Vic a fer tastos a la botiga, i que ens han ensenyat a estimar i a conèixer una mica més aquest meravellós món del vi català.

Seguirem endavant amb l’Esperit de poder algun dia, a Vic, tornar a tenir un espai pel vi i el cava català. Prenguem-nos-ho com un parèntesi, com aquells que es prenen un any sabàtic , en aquest cas involuntari.

La llum s’apaga però sempre hi ha una porta oberta, com la de la fotografia extreta del blog Ciutadà K.

Seguirem amb el blog pels qui ens vulguin llegir. I seguirem disfrutant del vi català en els nostres sopars.

Gràcies a tots
MARTA i QUIM