Cuixa de xai amb patates i vi Intenció

Apali, ens fem uns autohomenatges importants, aquest cap de setmana : cuixa de xai amb patates. Les dimensions de la bèstia són enormes, 2 kilos de cuixa. Fàcil però porta estona: deixem fer la cuixa al forn duran 2 hores i també coem patates amb ceba i all. La gràcia és que el xai l’hem comprat a una carniceria halal de Vic, la que hi ha a la plaça dels Màrtirs, fa molts anys que hi és , és diu Nourdine. És simpatiquíssim i parla un català perfecte, amb accent d’Osona i tot !!!. En Nourdine té unes hamburgueses de vedella adobada amb espècies boníssimes i uns “pinxos” de vedella també molt bons i tendres. A més sempre fa bon preu, sense demanar-li et fa un decompte o et regala alguna cosa, em sembla que ens hi acostumarem anar a cal Nourdine. El xai estàva boníssim, tot i que n’ha sobrat per alguns dies !!!

Per regar tot aquest festival : Intenció negre de la Catalunya Nord , carinyena i syrah.

Disfruteu que són 2 dies

MARTA

Cap de setmana gastonòmic: cuixes d’ànec amb suc i sacher

Apalii, cada cop  Quim i jo ens cuidem més, ens posarem com bacons !!!  Cuixes d’ànec amb suc i sacher !!!

Les cuixes bones però massa fortes(pot ser no ens venia de gust un menjar tant contundent…) tot i que les varem acompanyar pel nostre preferit : l’Avi Ton de l’Eudald  boníssim per acompanyar un menjar greixós com l’ànec. Sota poso la foto com a proba de com ens cuidem …

 

Però l’estrella de la setmana: el sacher, veieu la foto, uffffffff que bo. El primer pastís que em queda bé, tot de xocolata quina passió !!! amb melmelada de mores per dins. Us poso la recepta que vaig treure d’internet però no sé d’on, porta una mica de feina però val la pena si us agrada el dolç.

Ingredients:
130 g. de Mantega,
110 g. de Sucre glas,
6 ous, separades els rovells de les clares,
130 g. de xocolata negra per postres o Cobertura de xocolata,
100 c.c. de nata líquida,
130 g. de Farina,
1 culleradeta de Llevat,
1 culleradeta d’extracte de vainilla (opcional),
3 / 4 de pot de melmelada de Albercoc (d’uns 400 g.).

Per al glacejat:
130 g. de xocolata negra o cobertura,
100 c.c. de nata líquida.

mètode
: 1) Batre la mantega amb el sucre glacé fins que estigui cremosa. Afegir els rovells i la vainilla i seguir batent. Incorporar la xocolata fosa al bany maria (o al microones) amb la nata i barrejar a fons. Seguidament afegir les clares muntades a punt de neu juntament amb el sucre (110 gr.) I finalment incorporar la farina barrejada amb el llevat i tamisada.
2) Preescalfeu el forn a 180 º C.
3) Untar amb mantega un motlle rectangular o Redondo i empolvorar amb farina (també es pot folrar amb paper antigreix). Posar la barreja i posar al forn durant 30-40 minuts aproximadament, fins que estigui pujat i lleugerament esquerdat.
4) Deixar temperar i treure del motllo. Quan estigui gairebé fred, escalfar la melmelada fins que estigui líquida i cobrir el pastís amb ella (recomano punxar la superfície del pastís amb una forquilla perquè abosrba millor la melmelada). Deixar refredar.
5) Fondre la xocolata amb la nata i barrejar a fons fins que estigui llis i molt brillant. Si cal, afegir una mica de mantega per donar més brillantor.
6) Cobrir el pastís amb el glacejat i deixar refredar. No necessita decoració alguna, si no és el seu nom escrit també en xocolata. El seu propi brillantor és la seva major atractiu.
Deixar reposar fins al dia següent.
NOTA: Aquest pastís es congela perfectament. Es pot tallar en quadrats petits, de manera que s’aconsegueixen uns bonics pastissets de mos, molt adequats per a berenars i festes.

Xai farcit amb pinya

I som-hi, aquest cap de setmana: xai farcit amb pinya. Varem fer desossar una espatlla de xai (uf 14 € un kilo més o menys, però per 2 sobra menjar per un altre àpat complet), la vaig farcir d’una botifarra debudellada amb ceba cuita, 1 ou, una molla de pa sucada amb súc de pinya i trocets de pinya natural molt petita. Costa una mica de fer-ne un rotllo. Després ho vaig posar al foc 15 minuts, hi vaig tirar 100 ml d’aigua calenta, 150 de brandy i 50 de suc de pinya natural. 30 minuts més al forn. Un cop cuit la salsa es cola i s’incopora a un pot amb pinya a trocets que es cou uns 3 minuts. I apali cap al plat!!! Tallem el  farcit a talls rodons. La recepta recomana acompanyar-lo amb arròs blanc amb pèsols. Tot plegat boníssim. En aquest cas ho varem acompanyar d’un bourdeaux, una mica massa fort pel meu gust per aquest plat però bé ens hem de beure el stock que tenim ;D

Com podeu veure, el cap de setmana, ens cuidem força i el règim queda oblidat Les fotos: la primera la imatge del bitxo perque tingueu idea de les dimensions. La segona: el plat montat.

MARTA

 

 

Magret d’ànec amb sanfaina

Una altra recepta del llibre de la Ruscalleda, totes surten bones. El darrer dissabte: magret d’ànec amb sanfaina. Comprem un magret per dues persones, nosaltres el varem comprar a l’Area de Guisona, molt tendre i fresc, el fregim sense oli pel cantó de la pell i el tombem un parell de minutets, reservar. Després anem per la sanfaina: ceba, tomàquet per un cantó, després carbassó i esbergínia per un altre i pebrot vermell i vert per un altre, quan està tot ben fregidet ho ajuntem i ja tenim la sanfaina. També es pot comprar feta però no té gràcia i, segur, que no té el mateix gust. Per acabar una reducció de vi ranci amb el greix que ha deixat l’ànec. Tallem el magret en trocets petits i el reescalfem per emplatar-lo. La reducció per sobre el magret i la sanfaina al costat i… a sucar pa !!.  Com ens han recomanat varies vegades, per un menjar greixos com l’ànec, el què hi va millor és un vi blanc de barrica: el Tretze Roures de l’Espelt, boníssim i realment apropiat pel plat.

Vagi de gust !!

MARTA

Supertruita de moniato, bolets i patata

Apali, supertruita de moniato, bolets i patata. Li han comentat a la meva mare que és molt bona, així que anem a tastar-la. 6 ous ben frescos, una mica de llevat patata bona, un moniato i bolets. Per que no quedés tant oliosa primer he cuit el moniato i la patata al microones. Són quasi les 4 de la tarde i no me n’he pogut estar de tastar-la…. mhhhhhh boníssima. el toc dolç del moniato és insuperable. La truita és d’aquells recurços inesgotables. Aquesta vegada he fet servir bolets deshidratats i un pot de bolets confitats, suposo que amb rovellons fresquets segur que queda millor.

A la propera hi afegiré una mica de botifarra negra, segur que serà insupeable.

MARTA

Fondue de carn

Ara fa dies que no la fem: una fondue de carn. El Quim té moltes virtuds, però té un defecte: no li agrada el formatge, és pert tot un món increible de sabors i textures, així que hem de fer una fondue de carn, però en tenim la mà trencada. És un plat no massa car i fàcil de preparar. Primer : tireu a l’oli, d’oliva es clar, el de blat de moro es crema abans, un gra d’all i unes herbes lligades i poseu la caçoleta al foc perque es vagi escalfant. Per les salses: faig una mahonesa amb el pimer : 2 parts d’oli 1 part de llet i una mica de sal, la divideixo en 3 parts. En una d’elles hi afegeixo curry en polç, a l’altre pebre vermell dolç i el darrer hi poso un all i torno a triturar per fer all i oli. Una altra versió és afegir-hi tàperes i cogombrets. Per les carns : mhhh la xistorra sense salsa queda boníssima, el pollastre amb el curry i després, vedella, llom i salsitxa. A vegades també ens fem una mica de patata que anem fregint a la fondue. Bé un sopar lent per degustar un bon vi, apte per l’hivern però que es pot menjar també ara. Us poso un enllaç del gremi de carnissers aquí , d’on he tret la fotografia i on també hi trobareu la recepta. No cal saber cuinar i teniu un sopar ideal per 4 persones o 2, per vi negre ( català) i que podeu acompanyar d’una bona amanida. Vagi de gust.
MARTA

Una manera diferent de menjar carn picada

Segueixo amb les receptes de la Ruscalleda: ara carn picada. Agafeu 200 gr de carn picada de vedella i 200 de porc, fem una pilota amb 2 ous, sal, pebre, 25 gr d’orellanes, 25 gr de dàtils i 25 de pinyons. Ho barregem bé (tot i que la recepta no ho diu, posau-hi una mica de farina de galeta per donar-li més cos). En una cassola fregim ceba, porro i tomàquet. Ho posem tot en una plata al forn fins que la carn estigui cuita (15 minuts per un cantó i 10 minuts per l’altra). Duran aquests darrers 10 minuts afegiu una taceta d’aigua i una copa de moscatell. Per acabar podeu completar el plat amb una mica de puré de patata.
Bé, què us he de dir, ja veieu la foto: boníssim !! Evidentment amb un vi negre, en aquest cas un pinot noir de Nova Zelanda ( part del stock que ens ha quedat de la botiga, si no hauria estat un de català segur)
Vagi de gust !!!
MARTA

Apaguem el llum

Ha arrivat l’hora, després de 3 anys i mig, tanquem el llum de la nostra petita botiga. Diumenge 7 l’Esperit de Vic deixarà d’existir. Han estat uns pocs anys però intensos, de treball, d’aprenentatge, de patiment però també d’alegries i satisfaccions. La nostra petita botiga que més d’un ens heu dit que us agradava molt, s’ha apagat del tot.

Només podem agraïr-vos la vostra ajuda, especialment a aqueslls cellers que han vingut a Vic a fer tastos a la botiga, i que ens han ensenyat a estimar i a conèixer una mica més aquest meravellós món del vi català.

Seguirem endavant amb l’Esperit de poder algun dia, a Vic, tornar a tenir un espai pel vi i el cava català. Prenguem-nos-ho com un parèntesi, com aquells que es prenen un any sabàtic , en aquest cas involuntari.

La llum s’apaga però sempre hi ha una porta oberta, com la de la fotografia extreta del blog Ciutadà K.

Seguirem amb el blog pels qui ens vulguin llegir. I seguirem disfrutant del vi català en els nostres sopars.

Gràcies a tots
MARTA i QUIM

Rostbeaf amb esbergínia

I segueixo amb les receptes de la Ruscalleda per l’estiu: rostbeaf.

Marinar un tall rodó de vedella amb xerès, com que no en tenia hi vaig posar fino i cognac, abans li haurem tirat una mica de pebre i de nou moscada, ho hem de tenir unes 4 hores. Després marquem la peça per totes bandes en una cassola amb oli i llard. La posam al forn 10 min , hi afegim el suc del marinat i 5 minuts més, tota l’estona a 200 ºC. Després ho deixem refredar lentament. Ja tenim el rosteaf llest. Ara anem per les salses:

– Mahonesa d’ou amb 2 cullerades de tàperes, 2 cullerades de suc de llimona, 2 anxoves, 1 llauna de tonyina, sal, pebre i 200 ml d’oli.

– Agafem esbergínia escalivada, sal, pebre, ho triturem amb el turmix i hi afegim all picat ben finet i cebollí.

Montem el plat amb un llit de la salsa de tàperes i el rostbeaf a sobre, al costat una mica d’esbergínia.

Tot fresquet per l’estiu, com el vi : l’Excepció rosat del Castell de Pessillà.

Vagi de gust

MARTA