El dia 23 ens va deixar el millor amic que he tingut el nostre gosset el Pot. Duran 16 anys ens va donar el millor d’ell : l’alegria, les ganes jogar, el carinyo, era el meu gosset petitet després d’un dia dur era l’únic qaue em feia somriure i oblidar-me de la resta. Encara ploro, el trobo a faltar molt , la casa sembla buida, quan poso les claus al pany encara espero que vingui corrent pel passedís, remanant la cua i esperant una carícia. O portant-me una joguina perque et fes cas. Et van trobar abandonat a la carretera, famèlic quan eres un cadellet, eres tant bufó. Sabia que aquest dia arrivaria però no m’ho volia creure.
Pot, siguis on siguis no ‘oblidaré, buscarem un company teu que també ens necessiti i que nosaltres també necessitem.
Gràcies Pot
MARTA
BLOG DE L'ESPERIT DE VIC 
Sembla mentida com s’arriben a estimar aquestes bestioles petites, intel·ligents, fidels i incondicionals. A casa en tenim una de petitona també i ja no sé què és obrir la porta del pis sense sentir la seva cursa embogida cap a la porta.
Una abraçada molt gran i pensa que, durant tots aquests anys, vosaltres l’heu feta tan feliç com ell a vosaltres.
Si Spock, et donen tot el uè tenen : el seu amor i la seva fidelitat. el trobo a faltar molt. Petons