El vi català prefereix la qualitat a la quantitat

Holaaaaaa

Uis avui fa dies que no poso res. He vist aquesta notícia a http://www.gastroteca.cat. Us la reprodueixo:

  • A l’inici d’una nova temporada, el sector busca guanyar-se el favor de restauradors i prescriptors per arribar al consumidor i fer créixer el consum intern
  • 5/10/2010
  • El vi català prefereix la qualitat a la quantitat
  • La qualitat per guanyar competitivitat. Aquesta és l’aposta d’una DO com el Penedès, que vol fer menys vins però millors, però també de les zones vinícoles catalanes en general. L’objectiu dels cellers és seguir prestigiant els seus productes tant als ulls del consumidor com del professional.
  • L’increment de les exportacions catalanes de vi que reflecteix l’últim informe de l’Observatorio Español del Mercado del Vino coincideix amb una disminució del volum de vendes a l’estranger. És a dir, venem menys ampolles però de major qualitat i a preus més alts el que suposa augmentar la facturació. En aquesta informació, s’ha de tenir en consideració el determinant pes que hi té el cava, que també és un vi però que en fem tant que, d’incloure’l en els balanços estadístics, se n’obtenen visions radicalment diferents. Un exemple: la proporció entre raïms blancs i negres a les nostres vinyes és d’un 75% a 25%. Però això és perquè el cava es fa fonamentalment amb raïm blanc. Descomptat aquest factor, el conreu de varietals d’ambdós tipus de raïm fluctua d’una Denominació d’Origen a una altra però la proporció entre raïm blanc i negre està bastant igualada. Per altra banda, la vinya catalana és sobretot de secà ja que només el 6,2% es troba en zona de regadiu i està concentrada en un terç de la totalitat (unes 55.000 hectàrees) a l’Alt Penedès, comarca que és seguida a molta distància per la Terra Alta, l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

    Pel que fa a les varietals que s’utilitzen, el rànquing estaria encapçalat per aquelles que s’utilitzen per elaborar cava encapçalades pel macabeu -un de cada quatre grans de raïm català és macabeu-, seguit a distància per la parellada i el xarel·lo, i ja lluny del “pòdium” hi trobem sis raïms més que completen el 86% del mosaic vitivinícola català actual: són l’ull de llebre, el cabernet sauvignon, el samsó, la garnatxa negra, el merlot i el chardonnay. De varietals, reconegudes o no dins alguna DO, se’n conreen moltíssimes més, però totes elles només constitueixen el 14% restant. Aquesta multiplicitat de raïms tendirà a la baixa, segons que comenta a la Gastroteca Josep Ribas, director de la DO Penedès: “Nosaltres som la DO amb més varietals, sense comptar la DO Catalunya, clar, que en té més de 20. Nosaltres 18. Però tan bon punt hi hagi la possibilitat de redefinir els paràmetres administratius em fa l’efecte que n’aparcarem alguna que ha quedat en desús. Tenim la intenció estratègica de centrar-nos en les modalitats més clàssiques i de promoure la qualitat per damunt de la quantitat. I també ens interessa que se’ns pugui reconèixer millor, perquè tothom entén què és un Priorat o un Alella però aquí en fem tant, de vi, i de tantes menes, que tenim una dificultat perquè el gran públic ens pugui identificar. És per aquest motiu que des de fa un parell d’anys estem potenciant els vins monovarietals de xarel·lo. Volem que sigui el buc insígnia dels vins del Penedès”.

    La lluita per la valorització i la identificació topa amb hàbits dels propis catalans a l’hora d’escollir el vi. L’INCAVI mateix ha afirmat més d’un cop la raresa que constituïm en ser una regió vitivinícola que prefereix el vi d’altres zones als nostres. També és cert, com subratllen des de la mateix institució, que aquesta és una tendència que està canviant de mica en mica. El problema no pot raure en els preus ja, l’últim informe de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava, detalla que tenim vins de totes les gammes, alguns de ben barats. Probablement es tracta d’una qüestió d’hàbits. Però el vi que es consumeix no depèn tant de l’hàbit del comprador final com del venedor. És per aquest raó, que el sector busca la manera de guanyar-se el gran client, que en argot l’anomena l'”horeca” (hotel-restaurant-càtering). Vi català se n’exporta -el primer país que ens en compra és Alemanya seguit pel Regne Unit-, però el principal mercat n’és Catalunya mateixa. Ara bé, una Catalunya que presenta tres zones destacades on les vendes de vi autòcton són molt minses: Barcelona amb les seves rodalies i les dues costes turístiques, la Brava i la Daurada. Una altra dada rellevant és que els vins que es venen al país llevat sempre es comercialitzen dins el territori de la pròpia DO. És a dir, que difícilment trobarem un Terra Alta a l’Empordà ni un Empordà a la Terra Alta. Ens costarà una barbaritat de poder beure un picapoll del Bages al Priorat o un Costers del Segre a Reus. Aquest tret, el sector el valora com normal.

    De totes maneres, temps de crisi és temps també d’oportunitat perquè és temps de canvi. Xoán Elorduy, responsable de l’Informe de l’Observatori, ens resumeix que “som en un moment complicat i el sector també està passant temps difícils, però al meu parer existeix prou qualitat en el producte com perquè ens en sortim. I quan dic producte em refereixo tant a la vinya, és a dir, a la qualitat dels nostres raïms, com als vins que elaborem”. Òbviament, Elorduy fa esment a la notòria qualitat mitjana dels nostres vins i a l’existència de tantes i tantes referències de les més altes gammes, perquè dins una producció anual que supera els tres milions d’hectolitres el ventall de qualitats és amplíssim.

Vagi de gust

www.vinscatalans.cat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s