Té tota la raó, senyor Vilanova!

Avui he vist un escrit de l’Empar Moliner que m’ha agradat, contestava a una carta al director de l’Avui signada per un tal Sr Vilanova titulada “Riojitis i riberitis”. Us poso la contesta de l’Empar que, tot i que aquest discurs/argumentació ja l’hem vist moltes vegades, sembla que això no és prou perque augmenti la nostra “autoestima” i valorem més els vins catalans. Us la reprodueixo, podeu llegir-ne les contestes a vadevi.cat

“Divendres passat hi havia una impecable carta al director del diari AVUI firmada per Antoni Vilanova, que es titulava “Riojitis i riberitis”. L’autor feia al·lusió a la letal malaltia que pateixen molts sommeliers catalans –els n’hem parlat diverses vegades, en aquesta columna– i que consisteix a venerar vins de les denominacions d’origen Ribera del Duero i Rioja però considerar de segona categoria les catalanes (o ignorar-les) i, per tant, no tenir-les a la carta. El senyor Vilanova es queixava que havia anat a un restaurant de prestigi de Barcelona i que a la carta de vins hi havia Somontano, Madrid, Toro o Utiel, però que les DO catalanes, excepte la Priorat, hi eren inexistents. Pel que fa als blancs, cap DO catalana, però sí Rueda, Valldeorres o Xile.

Que en un restaurant català no hi hagi vins de DO catalanes t’ha de fer sospitar que el sommelier va fer el curset ahir i que no en té ni idea. Si un presumpte lector et diu que a ell li agraden molt les novel·les franceses (totes, sense distinció) però les americanes, no (totes, sense distinció), només vol dir una cosa: que és burro i ha llegit poc. Però hi ha clients que estan disposats a pagar el que calgui per vins de la Rioja (Marqués de Riscal, que els sona, o Viña Tondonia, que també els sona), però no pagarien el mateix per vins (en dic tres de moderns i de categoria estratosfèrica) com el Sot Lefriec (Penedès), el Finca Garbet (Empordà) o el Torroja Vi de Poble (Priorat).

Quan vaig a dinar a la Ribera del Duero, espero trobar-me (i em trobo) una carta amb vins de la zona (que n’hi ha de magnífics, naturalment). I quan vaig a dinar a un restaurant d’aquí, espero una carta de vins d’aquí, de la mateixa manera que espero que em donaran pa amb tomàquet i no bocadillo de calamares. Per no fracassar, servidora, si al web de l’establiment no hi troba la carta de vins al costat de la del menjar, no se’n refia. I si a l’entrada del local hi ha la carta de menjar però no la de vins, servidora es diu: “Mau, potser que no entrem”. No ens podem arriscar a fer un àpat memorable bevent Protos.”

www.vinscatalans.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s